Quan pensem en un bosc, imaginem arbres alts, ombra fresca i vida que s’hi amaga entre branques. Però hi ha boscos que no fan soroll, que no es veuen des de terra i que respiren sota l’aigua.

L’1 de març se celebra el Dia Mundial dels Boscos Submarins, una jornada per recordar que la mar també té els seus propis boscos. I a l’Ametlla de Mar en tenim un de privilegiat: les praderies de posidònia oceànica.

Sota la transparència de les nostres cales s’estén un paisatge viu que es mou amb el corrent. No són algues, sinó una planta marina amb arrels, tija i fulles que pot viure milers d’anys. Quan fem snorkel i mirem cap avall, sovint hi passem per sobre sense saber que estem nedant damunt d’un ecosistema essencial. Entre les seves fulles hi troben refugi peixos petits, sèpies, crustacis i infinitat d’organismes marins. És un viver natural, biodiversitat en estat pur.

Com qualsevol bosc, la posidònia té una funció protectora. Filtra l’aigua i la manté clara, fixa grans quantitats de carboni i contribueix a frenar els efectes del canvi climàtic; però també construeix litoral, estabilitza el fons marí i ajuda a conservar les nostres platges. Quan desprès d’un temporal veiem restes de posidònia a l’arena, el mar ens està mostrant part d’aquest cicle natural. Aquestes acumulacions no són un residu, si no que són una barrera que protegeix l’arena de l’erosió i manté l’equilibri de les cales. El bosc submarí cuida també la terra ferma.

La posidònia creix molt lentament, només uns pocs centímetres cada any. Algunes praderies tenen centenars o fins i tot milers d’anys. Són testimonis silenciosos de la història del Mediterrani.

Un fondeig damunt d’aquestes praderies pot deixar una cicatriu que trigarà dècades a regenerar-se. Per això, protegir els boscos submarins és una responsabilitat compartida. Fondejar en zones autoritzades, respectar els espais naturals i practicar activitats nàutiques amb consciència són gestos petits que tenen un gran impacte.

Celebrar el Dia Mundial dels Boscos Submarins és reconèixer que el valor del nostre litoral no és només el que es veu es de l’arena, sinó també el que s’estén sota la superfície. Quan contemplem l’aigua clara de les nostres cales, quan ens submergim o quan simplement escoltem el so de la mar, hi ha un bosc invisible que fa possible aquesta bellesa.

Aquest diumenge 1 de març, mirem cap al fons. Allà hi batega el cor verd del nostre litoral, els boscos de posidònia més grans de Catalunya.

#worldseagranbay