Després de la derrota dels àrabs de Tortosa a mans del comte Ramon Berenguer IV, les terres i la costa del desert d’Alfama no eren un passadís segur per als nous conqueridors i colons cristians, atacats constantment, per terra i mar, per les tripulacions de les naus sarraïnes que sovint es posaven a recer a les cales d’aquesta costa. Pere II va idear i fundar l’ordre de nova planta per a la defensa del territori coster. La fundació de l’ordre de Sant Jordi d’Alfama esdevingué l’any 1201; a la vegada, el rei va fer el lliurament de terres i béns al templer Joan d’Almenara, que va actuar com almoiner i administrador reial amb l’encàrrec de recollir fons per a la construcció d’una fortalesa. El castell aguantà amb els seus moments de plenitud i de misèria durant tres-cents anys. Durant el període de la Guerra dels Segadors, l’any 1650, les naus castellanes abateren a canonades les velles parets dels castell perquè no hi fortifiquessin els francesos que acabaven de ser foragitats de la ciutat de Tortosa.